En lingüística, la lenició és un canvi sonor que altera les consonants, fent-les més sonores. La mateixa paraula lenition significa "suavitzar" o "debilitar". La lenició pot ocórrer tant de manera sincrònica com diacrònicament.
Què vol dir lenició en lingüística?
un procés fonològic que debilita l'articulació consonàntica al final de les síl·labes o entre les vocals, fent que la consonant s'expressi, s'espirtitzi o s'elimini. Lingüística.
Què és l'exemple de lenition?
En lingüística, la lenició és un canvi sonor que altera les consonants, fent-les més sonores. … Un exemple de lenició sincrònica es troba a la majoria de varietats d'anglès americà, en la forma de flapping: la /t/ d'una paraula com wait [weɪt] es pronuncia com la més sonora [ɾ] en la forma relacionada esperant [ˈweɪɾɪŋ].
Quin és el propòsit de la lenició?
Lenition és una mutació de consonant inicial que "debilita" (cf. llatí lenis 'feble') el so de la consonant al començament d'una paraula. S'utilitza per marcar certs contrastos morfològics i per marcar la flexió.
Quines llengües fan servir la lenició?
6.1 El canvi de consonant més important en gal·lès és "lenició". Sovint s'anomena "mutació suau". La lenició és un fenomen de pronunciació molt estès a les llengües d'Europa occidental, però en gal·lès (i en cèltic en general) té una importància especial perquè no és només un canvi de pronunciació.