Lanfranc va ser un cèlebre jurista italià que va renunciar a la seva carrera per convertir-se en monjo benedictí a Bec a Normandia. Va servir successivament com a prior de l'abadia de Bec i abat de Sant Esteve a Normandia i després com a arquebisbe de Canterbury a Anglaterra, després de la seva conquesta per Guillem el Conqueridor.
Lanfranc era normand?
Lanfranc, (nascut cap al 1005, Pavia, Llombardia-mort el 28 de maig de 1089, Canterbury, Kent, Anglaterra), benedictí italià que, com a arquebisbe de Canterbury (1070–89) i conseller de confiança de Guillem el Conqueridor, va ser en gran part responsable de les excel·lents relacions església-estat del regnat de Guillem després de la conquesta normanda d'Anglaterra.
Quan es va convertir Lanfranc en arquebisbe?
Al 1070, després de rebutjar ja el càrrec a Rouen, Lanfranc va ser nomenat arquebisbe de Canterbury. Va iniciar un programa de reformes per a la seu i l'església cristiana a l'Anglaterra normanda. Lanfranc va tenir una gran influència.
Com va reformar Lanfranc l'església?
Lanfranc va introduir un conjunt de CONSTITUCIONS a Christchurch, Canterbury l'any 1077. Pretenia que aquestes reformes difonguessin i milloressin la vida monàstica. Va reformar la LITURGIA (paraules del servei) fent-la més semblant a la resta d'Europa. Va introduir la pràctica uniforme i va fer que els monestirs s'ajustessin més a la resta d'Europa.
Quina posició a l'església era nova sota Lanfranc?
La fe sempre va ser tan important com la força en la ment de Guillem de Normandia. Havia estat el responsable d'iniciar la construcció de nous monestirs a Normandia a la dècada de 1060, inclosa l'abadia de Caen, on Lanfranc, un advocat i monjo d'Itàlia, va ser posat al capdavant com a abat.
