Segons dades de susceptibilitat in vitro, diversos antimicrobians no s'han d'utilitzar empíricament per a P multocida P multocida Pasteurella multocida és una penicil·lina Gram-negativa, no mòbil -cocobacil sensible de la família Pasteurellaceae Actualment, les soques de l'espècie es classifiquen en cinc serogrups (A, B, D, E, F) segons la composició capsular i 16 serovars somàtics (1–16). https://en.wikipedia.org › wiki › Pasteurella_multocida
Pasteurella multocida - Viquipèdia
infeccions, incloses dicloxacil·lina, vancomicina, cefalexina, cefaclor, cefadroxil, eritromicina i clindamicina. La resistència als macròlids sol trobar-se amb l'eritromicina.
La ceftriaxona cobreix Pasteurella?
És l'agent més actiu entre cefazolina, ceftriaxona, ertapenem, ampicil·lina-sulbactam, azitromicina, doxiciclina i sulfametoxazol-trimetoprim contra totes les espècies de Pasteurella, inclosa P. multocida subsp.. multocida i P.
Com es tracta Pasteurella multocida?
El tractament d'elecció per a les infeccions per P multocida ha estat normalment amb penicil·lina No obstant això, s'han descrit soques rares de P multocida resistents a la penicil·lina en infeccions humanes. En aquests casos, es recomana el tractament de cefalosporines, fluoroquinolones i tetraciclines de segona i tercera generació.
Vanco cobreix Pasteurella?
La majoria de soques recuperades d'exemplars clínics són catalasa, oxidasa, indol, sacarosa i descarboxilat ornitina positiu. Les espècies positives per a indol presenten una olor semblant a un ratolí. S'han utilitzat mitjans que contenen vancomicina, clindamicina i/o amikacina per seleccionar Pasteurella [1].
La Pasteurella és un virus o un bacteri?
Pasteurella spp. són molt petits, immòbils, no espores- formen bacteris gramnegatius que tenen forma de cocoides, ovals o varetes. Pasteurella spp. creixen en medis de laboratori normals a 98,6 °F (37 °C) i la majoria d'espècies són positives per a la catalasa i oxidasa positives.
