Tot i que els testimonis sovint poden estar molt segurs que la seva memòria és precisa quan s'identifica un sospitós, la naturalesa mal·leable de la memòria humana i la percepció visual fa que el testimoni ocular sigui una de les formes més poc fiables de proves.
Quin percentatge dels testimonis de testimonis oculars són correctes?
En una revisió recent de la literatura, els autors van informar de 15 experiments que les identificacions sospitoses fetes amb alta confiança eren, de mitjana, un 97 per cent precises!
Amb quina freqüència s'equivoquen els testimonis?
Una de les principals causes de condemnes il·lícites és la identificació errònia dels testimonis oculars. Malgrat una taxa d'error elevada ( fins a 1 de cada 4 identificacions de testimonis oculars desconeguts són incorrectes), les identificacions de testimonis oculars es consideren una de les proves més poderoses contra un sospitós.
El testimoni és una prova de testimoni?
El testimoni és una mena d'evidència i sovint és l'única prova que té un jutge quan decideix un cas. Quan estàs sota jurament al tribunal i estàs declarant davant el jutge, el que dius es considera verídic, tret que sigui impugnat ("rebutjat") d'alguna manera per l' altra part.
Per què és tan convincent el testimoni dels testimonis per a un jurat?
El testimoni presencial és una forma potent de prova per condemnar l'acusat, però està subjecte a distorsions i biaixos inconscients de la memòria fins i tot entre els testimonis més segurs. Per tant, la memòria pot ser notablement precisa o notablement imprecisa. Sense proves objectives, els dos són indistinguibles.
