La no disjunció, en què els cromosomes no es separen igualment, es pot produir a la meiosi I (primera fila), meiosi II (segona fila) i mitosi (tercera fila). Aquestes separacions desiguals poden produir cèl·lules filles amb nombres de cromosomes inesperats, anomenades aneuploides.
La no disjunció és més freqüent en mitosi o meiosi?
1 NO DISJUNCIÓ
La no disjunció significa que un parell de cromosomes homòlegs no s'ha pogut separar ni segregar en anafase, de manera que tots dos cromosomes del parell passen a la mateixa cèl·lula filla. Probablement, això passa amb més freqüència a la meiosi, però pot ocórrer en la mitosi per produir un individu mosaic.
Hi ha no disjunció en la meiosi?
La no disjunció pot ocórrer durant l'anafase de mitosi, meiosi I o meiosi II. Durant l'anafase, les cromàtides germanes (o cromosomes homòlegs per a la meiosi I) es separaran i es mouran als pols oposats de la cèl·lula, arrossegades pels microtúbuls.
Què és la no disjunció i quan es pot produir en la meiosi?
La no disjunció es produeix quan els cromosomes homòlegs o les cromàtides germanes no es separen durant la meiosi, donant lloc a un nombre de cromosomes anormal. La no disjunció es pot produir durant la meiosi I o la meiosi II.
Quin és el resultat de la no disjunció?
No disjunció: fracàs dels cromosomes aparellats per separar-se (per separar-se) durant la divisió cel·lular, de manera que tots dos cromosomes van a una cèl·lula filla i cap a l' altra. La no disjunció provoca errors en el número de cromosoma, com ara la trisomia 21 (síndrome de Down) i la monosomia X (síndrome de Turner).
