La prova directa de Coombs s'utilitza per detectar anticossos que s'enganxen a la superfície dels glòbuls vermells. Moltes mal alties i medicaments poden fer que això passi. Aquests anticossos de vegades destrueixen els glòbuls vermells i provoquen anèmia.
Quina diferència hi ha entre la prova de Coombs directa i indirecta?
La prova directa de Coombs es fa sobre una mostra de glòbuls vermells del cos. Detecta anticossos que ja estan units als glòbuls vermells. La prova de Coombs indirecta es fa sobre una mostra de la part líquida de la sang (sèrum).
Quan es fa una prova directa de Coombs?
Prova directa de Coomb
Aquesta és la prova que es fa a la mostra de sang del nounat, normalment en el context d'un nounat amb icteríciaLa prova busca anticossos "estrangers" que ja estan adherits als glòbuls vermells del nadó (glòbuls vermells), una causa potencial d'hemòlisi.
Per què es fa la prova de Coombs durant l'embaràs?
La prova de Coombs indirecta es fa habitualment per trobar anticossos a la sang d'un receptor o donant abans d'una transfusió. Al començament de l'embaràs es fa una prova per determinar si una dona té sang Rh positiva o Rh negativa (títol d'anticossos Rh). Si és Rh-negatiu, es poden prendre mesures per protegir el nadó.
Com funciona la prova directa de Coombs?
Per a la prova directa de Coombs, s'extreu sang de la vena del braç i després es "renta" per aïllar els glòbuls vermells. A continuació, els glòbuls vermells s'incuben (combinen en un entorn controlat) amb una substància anomenada reactiu de Coombs.
