L'estoïcisme es va originar com una filosofia hel·lenística, fundada a Atenes per Zenó de Citium (actual Xipre), c. 300 a. C. Va ser influenciat per Sòcrates i els cínics, i va participar en debats vigorosos amb els escèptics, els acadèmics i els epicuris.
Quin és el període històric de l'estoïcisme?
L'estoïcisme és una escola de filosofia hel·lenística fundada per Zenó de Citium a Atenes a principis del segle III aC. És una filosofia de l'ètica personal de la virtut eudaimònica informada pel seu sistema de lògica i les seves opinions sobre el món natural.
Qui va començar els estoics?
L'
Estoïcisme pren el seu nom del lloc on el seu fundador, Zeno de Citium (Xipre), habitualment impartia conferències: l'Stoa Poikile (Columnata pintada). Zenó, que va florir a principis del segle III aC, va mostrar en les seves pròpies doctrines la influència de les actituds gregues anteriors, especialment les esmentades anteriorment.
L'estoïcisme és més antic que el budisme?
El budisme es va fundar al Nepal actual cap al 500 aC i l'estoïcisme va començar a Atenes, Grècia, cap al 300 a. C.
Quines eren les 3 creences principals dels estoics?
Va influir en el desenvolupament de la moral i la teologia cristianes, i també de la filosofia moderna. L'estoïcisme es pot resumir en tres creences essencials: (1) que la virtut és suficient per a la felicitat, (2) que els altres anomenats béns han de ser considerats amb indiferència, i (3) que el món està ordenat providencialment per Déu.
