RBMK RBMK L'RBMK es va dissenyar principalment a l'Institut Kurchatov d'Energia Atòmica i NIKIET, dirigits per Anatoly Aleksandrov i Nikolai Dollezhal, respectivament, de 1964 a 1966. https:// en.wikipedia.org › wiki › RBMK
RBMK - Viquipèdia
Els
reactors no tenen el que es coneix com a estructura de contenció, una cúpula de formigó i acer sobre el propi reactor dissenyada per mantenir la radiació a l'interior de la planta en cas d'aquest accident. En conseqüència, elements radioactius com el plutoni, el iode, l'estronci i el cesi es van escampar per una àmplia àrea
Txernòbil utilitzava plutoni?
La "zona d'exclusió" que envolta la central nuclear de Txernòbil encara està, 34 anys després, fortament contaminada amb cesi-137, estronci-90, americi-241, plutoni-238 i plutoni-239. Les partícules de plutoni són les més tòxiques: s'estima que són unes 250 vegades més nocives que el cesi-137.
Quant de temps trigarà a que el plutoni ja no existeixi a Txernòbil?
Els experts estimen a qualsevol lloc desde 20 anys fins a diversos centenars d'anys, perquè els nivells de contaminació no són consistents a la zona circumdant.
Quin material radioactiu hi havia a Txernòbil?
L'exposició inicial a la radiació a les zones contaminades es va deure a la curta vida iode-131; més tard, el cesi-137 va ser el principal perill. (Tots dos són productes de fissió dispersos del nucli del reactor, amb vides mitjanes de 8 dies i 30 anys, respectivament. Es van alliberar 1,8 EBq d'I-131 i 0,085 EBq de Cs-137.)
Quines substàncies químiques va alliberar Txernòbil?
La major part de la radiació alliberada pel reactor nuclear fallit provenia de productes de fissió iode-131, cesi-134 i cesi-137El iode-131 té una semivida relativament curta de vuit dies, segons UNSCEAR, però s'ingereix ràpidament per l'aire i tendeix a localitzar-se a la glàndula tiroide.