El restrenyiment persistent o mal gestionat pot provocar complicacions com ara: hemorroides, impactació fecal, impactació fecal amb desbordament espúre, incontinència urinària, obstrucció de la sortida de la bufeta, infecció del tracte urinari, sagnat rectal, debilitat general i trastorns psicològics..
Per què s'ha de prioritzar el restrenyiment?
El restrenyiment pot causar distensió abdominal i molèsties i reduir la tolerància a l'alimentació enteral. Pot perjudicar la funció respiratòria i s'ha associat amb pitjors resultats del pacient, com ara una estada prolongada a la UCI i una ventilació mecànica prolongada.
Per què s'ha de prioritzar el restrenyiment a la gent gran?
Gestió del restrenyiment a la gent gran
Els objectius de la gestió del restrenyiment crònic a la gent gran són restablir els hàbits intestinals normals i assegurar el pas de femta suau i formada almenys tres vegades per setmana, sense esforçar-se i per millorar la qualitat de vida amb efectes secundaris mínims.
Què és necessari per diagnosticar el restrenyiment?
Una història detallada, diari de femtes, examen rectal digital i estudi de trànsit del còlon són els passos preliminars importants del diagnòstic. La manometria anorrectal i la prova d'expulsió de globus són útils per al diagnòstic de la defecació disinèrgica.
Per què és important la història de restrenyiment en pacients cardíacs?
El restrenyiment està associat a esdeveniments cardiovasculars. Els canvis en la microbiota intestinal per restrenyiment poden induir aterosclerosi, augment de la pressió arterial i esdeveniments cardiovasculars. El restrenyiment augmenta amb l'edat i sovint coexisteix amb factors de risc cardiovascular.
