Per al cosinus: el prefix "co-" (en "cosinus", "cotangent", "cosecant") es troba al Canon triangulorum (1620) d'Edmund Gunter, que defineix el cosinus com una abreviatura del sinus complementi (sinus de l'angle complementari) i passa a definir els cotangens de manera similar.
D'on prové el terme cosinus?
cosinus (n.)
en trigonometria, dècada de 1630, contracció de co. sinus, abreviatura del llatí medieval complementi sinus (vegeu complement + sinus). La paraula s'utilitzava en llatí c. 1620 del matemàtic anglès Edmund Gunter.
D'on provenen les paraules sinus i cosinus?
El terme "trigonometria" va derivar del grec τρίγωνον trigōnon, "triangle" i μέτρον metron, "mesura". La paraula moderna "sine" deriva de la paraula llatina sinus, que significa "badia", "pit" o "plec" deriva indirectament, per transmissió índia, persa i àrab, de el terme grec khordḗ "corda d'arc, corda ".
Is y sin o cos?
Usant el cercle unitari, el sinus d'un angle t és igual al valor y del punt final del cercle unitari d'un arc de longitud t mentre que el cosinus d'un angle t és igual al valor x del punt final.
Per què s'anomena sinus?
La paraula "sine" (llatí "sinus") prové d'una traducció llatina errònia de Robert de Chester de l'àrab jiba, que és una transliteració de la paraula sànscrita per a la meitat. l'acord, jya-ardha.
