"Contenciós" en última instància deriva del verb llatí "contendere", que significa "esforçar-se" o "consistir ". Però no us farem treballar dur (o discutir sobre) sinònims de "contenciós". "Bel·ligerant", "bel·licós", "compugnant" i "barrell" es poden fer servir, a més de "contenciós", quan voleu expressar …
Quina és la base de la paraula polèmica?
contenciosa (adj.)
1500, "barrellós, apte per lluitar, " del llatí contentiosus "obstinat, barullós, " de contentionem (nominatiu contencio) "una lluita vigorosa, una competició, una lluita", substantiu d'acció del passat-participi deriva de contendere (vegeu contend).
D'on prové la paraula infeliç?
unhappy (adj.)
1300, "causar desgràcies o problemes (a un mateix o als altres)," de un- (1) "no" + feliç. El significat "desafortunat, desafortunat" està gravat a partir de finals del 14c.; el sentit de "miserable, miserable" es registra des de finals del segle XIV. (originalment per desgràcia o contratemps).
Què vol dir pugnacitat?
: tenint una naturalesa baralla o combativa: truculent.
On va sorgir realment la paraula?
realment (adv.)
El sentit general és de principis del 15c. L'ús purament emfàtic data del c. 1600, "de fet," de vegades com a corroboració, de vegades com a expressió de sorpresa o com a terme de protesta; l'ús interrogatiu (com en oh, realment?) es registra des de 1815.
