verb (utilitzat amb objecte), con·cre·titzat, con·cre·titzant. per fer concret, real o particular; donar forma tangible o definida a: per concretar abstraccions.
Què és la concreció mitjana?
: per fer concret, concret o definitiu va intentar concretar les seves idees. verb intransitiu.: esdevenir concret.
La concreció és una paraula?
( incomptable) El procés de concretar un principi o idea general mitjançant la delimitació, la particularització o l'exemplificació.
Què enteneu sota la concreció?
concretitzaciónom. Incapacitat per generalitzar o abstraure acompanyada d'una concentració excessiva en detalls específics, com en un trastorn mental o cognitiu dels nens.
Com s'utilitza concretar?
Com concretem la nostra preocupació pels joves en el context d'aquestes dues missions? El repte és alt: concretar en poques hores al circuit el temps passat al meu taller. Simplement concreten i després amplien la nostra experiència de vida.
