adj. Causar o crear vexació; molest: retards vexatoris. vex·a′ tious·ly adv. vex·a′tious·ness n.
Què vol dir vexació?
1a: causing vexation: angoixant retards vexatorios. b: destinada a assetjar una demanda vexatòria. 2: ple de desordre o estrès: va patir un període vexatori de la seva vida.
Quin és el substantiu de vexatori?
vexació, adverbi vexació, substantiu.
Quina és l'etimologia de vexatori?
c. 1400, del francès antic vexacion "abús, assetjament; insult, afront, " o directament del llatí vexationem (nominatiu vexatio) "molèstia, assetjament; angoixa, problemes," substantiu d'acció del passat participi tronc de vexare "assetjar, molestar" (vegeu vex).
Quina part del discurs és vexatòria?
VEXATIOUS ( adjectif) definició i sinònims | Diccionari Macmillan.